El divendres 20 de novembre vam anar a veure 2 exposicions de diferents artistes que es va complementar amb l'aparició d'un tercer. Tàpies per un error en recepció. Així que en total vam veure 3 exposicions.
La primera va ser la d'en Javier Mariscal on L'obra Social de CatalunyaCaixa en la Casa Milá presenta una selecció dels treballs realitzats per Javier Mariscal durant quaranta anys de professió i passió. L'exposició que vam veure, recorre les múltiples disciplines de l'artista des dels seus inicis en els anys setanta fins avui a través de sis espais temàtics.El recorregut començava pel llenguatge visual del dissenyador, tan propi i recognoscible, sobre el qual se sustenten tots els seus treballs. En primer lloc, vam veure els esbossos inicials, que a més de ser unpunt de partida de qualsevol projecte, l'exposició mostra més d'1.500 esbossos i anotacions al natural que ens submergeixen a l'il·lusori món real de Javier Mariscal. La guia ens va dir que és la seva manera de quedar-se amb els records dels paisatges. En lloc de fer fotografies o videos per exemple, ell dibuixa. En segon lloc, vam veure la tipografia. Eren una infinitat de lletres dibuixades a mà pel propi dissenyador. Ell deia que no escrivia sinó que dibuixa lletres que esdevenen dibuixos. No hi ha frontera en el seu llenguatge. A més ens van explicar i ensenyar un alfabet fet pel Marical en forma de garriris i figures.
Posteriorment, l'exposició dóna pas al polifacètic Mariscal dels vuitanta i a l'aplicació tangible i de carrer de tanta creativitat: 90 borses comercials (Vinçon, Camper, H&M…), 272 il·lustracions en revistes (New Yorker, Disseny Gràfic, EPS…) i 44 cartells (Absolut Mariscal, Fira de Barcelona…) que van acolorir i acoloreixen la societat industrial. Seguidament vam veure a un Mariscal dissenyador d'interiors, amb tot de coses, seients, forquilles, ganivets,etc Ecàrregs fets per diferents companyies hoteleres, industrails etc.
També una part de creació de teixits per a tota mena de estils de roba i no roba.
Per últim i no menys important vam veure un tros del Made off de la seva pel·lícula que encara no s'ha emés a Catalunya però que si en altres països i que ha guanyat un primer premi.
Ana Maria Maiolino
La tercera artista es Ana Maria Maiolino, només entrar a la sala es percep la correspondència de l'obra de la MaIolino amb els excrements i directament relacionada amb la construcció de la subjectivitat, figures que ens recorden a certs aliments com a galetes, butifarres etc. A més hi ha una gran quantitat de materials utilitzats: com a argila, paper, guix, ciment, metall.Es troben quadres que ens recorden a l'atracció de la gravetat. Juga amb el dualisme mitjançant caixes foradades que forma part del de dins- fora, positiu-negatiu, absència-presencia, de manera que estan abocades a trobar-se en un procés de transformació.
Antonio Tàpies.
La guia ens va explicar que des de petit va començar a copiar els artistes com Picasso. No va tenir formació professional com a artista perquè volia ser autodidacte i amb raó perquè avui en dia està considerat un dels artistes informalistes del sg. XX
Segons el que he pogut compendre sobre Tàpies es que té un estil detallista, ja que, l'interesa més el buit que no el suport , per exemple, a ell li agrada molt les celebracions de tes de Japó però diu que és molt més important el que hi ha a dins d'una taça de te que no la taça en si.
Encara que l'explicació de Tàpies va ser bastant breu i només vam saber la base de sa vida també vam tenir l'oportunitat de veure algunes de les seves obres i el mitjó projecte de 2m que hi havia al terrat.
Però el dolent d'aquest artistes, tan la Maiolino com en Tàpies, es que per entendre el que ens vol explicar en les seves obres, al ser subjectives, hem de saber la seva vida i els seus detalls per poder entendrels. Ja que jo no hauria deduït mai que un cercle en mig d'un paper representava el buit, tant important per l'artista ni que els quadres en forma de sudoku de l'Ana Maria eren mapes mentals seus.
No obstant, Mariscal si que em va agradar molt perquè fa coses industrials que ens envolta el dia a dia i per tant era més facil, més dinàmic i no tant, perquè no dir-ho, pessat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada